(Fotografia arxiu Isalguer Almenara)
Not like the brazen giant of Greek fame,
With conquering limbs astride from land to land;
Here at our sea-washed, sunset gates shall stand
A mighty woman with a torch, whose flame
Is the imprisoned lightning, and her name
Mother of Exiles. From her beacon-hand
Glows world-wide welcome; her mild eyes command
The air-bridged harbor that twin cities frame.
"Keep, ancient lands, your storied pomp!" cries she
With silent lips. "Give me your tired, your poor,
Your huddled masses yearning to breathe free,
The wretched refuse of your teeming shore.
Send these, the homeless, tempest-tost to me,
I lift my lamp beside the golden door!"
—Emma Lazarus, 1883
No com l'altiu gegant grec de bronze,
amb les extremitats a cavall de la terra en senyal de conquesta;
s’alçarà aquí, a les portes del ponent banyades per la mar,
una poderosa dona amb una torxa, la flama de la qual
és llum de presoners, i el seu nom
Mare dels exiliats. Des del far de la seva mà
il·lumina la benvinguda a tot el món; els seus tebis ulls dominen
l’aire del port amb ponts que uneixen les ciutats bessones.
“Guardeu-vos, terres antigues, la vostra pompa llegendària!” plora
amb els llavis en silenci. "Doneu-me els vostres cansats, els vostres pobres,
les vostres turbes amuntegades que anhelen respirar la llibertat,
el rebuig desvalgut de les vostres curulles platges.
Envieu-me aquests, els desvalguts, sacudits per les tempestes,
que al costat de la porta daurada, hi alço la meva flama!”
(Traducció, M. Miró)
